Retorn informatiu i avaluació de l'experiència participativa

INFORME SOBRE ELS RESULTATS DEL PROCÉS PARTICIPATIU REALITZAT per conèixer la percepció ciutadana sobre si Manresa és una ciutat dissenyada amb perspectiva d’edat i d’acord amb el que proposava el Pla d’acció Manresa, ciutat amiga de les Persones Grans 19-21, aprovat pel Ple municipal en sessió celebrada el mes de gener del 2019.

El desenvolupament de l’avaluació del 2on Pla d’Acció de Manresa Ciutat Amiga amb les Persones Grans s’ha desenvolupat en tres fases: 1. Fase de llançament. 2. Fase de recollida d’informació, anàlisi, reflexió i implementació. 3. Fase de validació i presentació.

En la fase preparatòria es van portar a terme les primeres reunions de la Comissió de Seguiment del projecte, que va ser constituïda el 18 d’octubre de 2022, amb la participació dels tècnics referents de l’Ajuntament de Manresa, la Diputació de Barcelona i la Fundació Salut i Envelliment UAB. Aquestes primeres reunions van servir per presentar, contrastar i acordar la metodologia i el procés de treball. D’aquesta manera es va aprovar que es farien dos grupals de persones grans, un de persones de 60 a 79 anys, i un altre de persones de 80 i més anys. El nombre de participants en cada grup seria de 16 persones, amb una distribució equivalent entre homes i dones i entre les quatre zones d’agrupació territorial de la ciutat. Les sessions de treball previstes van ser finalment dues. A més, es va acordar fer entrevistes en profunditat a persones grans en situació de dependència i/o les seves cuidadores familiars a fi de facilitar la seva participació. Inicialment es van plantejar cinc entrevistes, que es podrien ampliar en cas de necessitat.

D’altra banda, la Comissió de Seguiment va acordar la realització d’una enquesta d’opinió sobre les qüestions prioritàries del pla d’acció pels propers anys adreçada a les persones grans de la ciutat. L’enquesta s’administraria de forma online, a través de l’aplicació Decidim, i de forma presencial mitjançant el suport de personal municipal en diferents punts de la ciutat. La mida mostral esperada es va establir en un mínim de 400 participants.

En la fase de recollida d’informació, anàlisi, reflexió i implementació es va recopilar la informació municipal sobre la implementació del projecte i es van realitzar els grups focals, les entrevistes en profunditat i l’enquesta d’opinió.

L’enquesta d’opinió va ser llançada entre l’1 i el 24 de febrer de 2022, mentre que l’entrada de dades dels qüestionaris en paper es va perllongar fins el 10 de març de 2022. enquesta on van participar 433 persones grans. D’aquestes, el 76% són dones i el 45,7% tenen entre 70 i 79 anys. Els grups focals es van realitzar els dies 22, 23, 29 i 30 de març de 2022. Les entrevistes en profunditat es van portar a terme de forma presencial i telefònica durant els dies 8 i 9 de maig de 2022. La revisió i anàlisi de continguts dels grups focals i les entrevistes realitzades, així com l’explotació estadística de l’enquesta d’opinió es va desenvolupar durant la segona quinzena d’abril i la primera de maig de 2022.

A partir de la documentació aportada i de la informació generada en el treball de camp, s’ha elaborat un informe d’avaluació que es presentarà el 19 de març en la sessió plenària del Consell Municipal de les Persones, convocat a les 10h. A l’Espai Jove Joan Amades.

ELS RESULTATS MÉS RELLEVANTS

Al llarg dels grups focals i de les entrevistes en profunditat van sorgir moltes i variades opinions sobre la ciutat. Algunes han estat bastant específiques. Altres han tingut un caràcter més transversal als diferents àmbits del projecte de Ciutat Amiga amb les Persones Grans. Entre totes aquestes opinions n’hi ha tres que, destaquen per la seva transversalitat i pel grau d’intensitat i de consens suscitat entre les diferents persones grans    participants.

En primer lloc, es transmet un gran malestar al voltant de totes aquelles barreres a la realització de les activitats de la vida diària que es poden trobar als espais a l’aire lliure, als edificis i habitatges privats i el transport públic a la ciutat. Bona part d’aquestes barreres són arquitectòniques, com ara les voreres amb mal estat de conservació o els habitatges sense ascensor. Però altres barreres tenen a veure amb la proliferació de les conductes incíviques, com ara els mals usos de la bicicleta i els patinets elèctrics o la brutícia en els espais públics o la manca d’atenció i bon tracte a les persones amb problemes de mobilitat en el transport públic.

En segon lloc, es manifesta un clar rebuig envers les diverses expressions que pot adoptar l’edatisme contra les persones grans a la nostra societat. En particular, es reclama deixar d’infantilitzar a les persones grans en l’atenció al públic, especialment quan aquestes presenten algun tipus de discapacitat; així com evitar transmetre una imatge homogènia i basada en estereotips en els mitjans de comunicació i en les campanyes de publicitat locals.

En tercer lloc, s’expressa una aspiració legítima d’assolir un major nivell de participació ciutadana de les persones grans en tots els sentits. Es tracta tant d’augmentar el nombre i la diversitat de les persones grans implicades, com de tenir-les present en tots els àmbits d’actuació de les polítiques locals, especialment en urbanisme, mobilitat i serveis públics. A més, es reclama participar en el disseny i avaluació de les intervencions públiques, amb un rendiment de comptes periòdic.

ACTUACIONS DE L’AJUNTAMENT PER ABORDAR ELS RESULTATS

Tenint en compte la percepció de les persones grans sobre el baix nivell participació en el disseny de polítiques públiques, des de la regidoria de Drets Socials i Persones grans s’ha modificat la metodologia de funcionament per tal d’afavorir la participació ciutadana. S’ha iniciat la creació d’un Pla Local de Persones Grans coliderat amb el Consell Municipal de les Persones Grans amb l’objectiu de generar un document estratègic que incorpori una nova mirada a la vellesa i que reconegui els drets i el valor social del col·lectiu amb una bateria d’accions que abordin les necessitats detectades tant en l’avaluació del segon Pla d’Acció, Manresa ciutats amigues de les Persones Grans, com en el treball de diagnosi de les polítiques d’envelliment i persones grans de Manresa. Per fer-ho s’han creat quatre comissions de treball formades per persones grans i tècnics municipals que aborden, des de la pròpia mirada de les persones grans, com també des de la visió professional i tècnica de les àrees corresponents, els següents eixos: La participació i el valor social de les persones grans, el benestar i la qualitat de vida, l’equitat i la inclusió social de tots els perfils de persones grans i les transicions durant l’envelliment. Aquest treball permetrà abordar les problemàtiques detectades i fer un treball transversal amb les diferents àrees municipals involucrades, tant com millorar la participació ciutadana en el disseny de les polítiques adreçades a les persones grans, com en la ciutadania en general.

Per tal d’abordar l’edatisme, s’ha adaptat una exposició creada per les mateixes persones grans, anomenada SOM GRANS, que treballa el tema i busca sensibilitzar i difondre el concepte entre la ciutadania. El nou format permetrà que sigui itinerant per diferents barris de la ciutat i municipis de la comarca. A banda, s’ha organitzat conjuntament amb la Plataforma de les pensions públiques i drets de la gent gran una taula rodona-debat sobre l’edatisme, en el marc del Dia internacional de les persones grans. També s’ha inclòs al programa la xerrada “una societat edatista. Què puc fer jo? Organitzada per una entitat del territori.