Canvis a "María Teresa Toral Peñaranda (1911-1994). Química, farmacèutica i artista gravadora."

NOM I COGNOMS 

Maria Teresa Toral Peñaranda

QUAN I ON VA VIURE?

María Teresa Toral va néixer el 20 de maig del 1911 i va morir l’any 1994 a Madrid, amb 83 anys. 

Va viure i créixer a la ciutat de Madrid, però durant 38 anys de la seva vida, va viure a Mèxic.

QUI ERA?

María Teresa Toral era la tercera de set germans i va créixer en una família que donava molta importància a l’estudi i al coneixement. Al llarg de la seva vida va arribar a parlar cinc llengües!

Quan va acabar l’escola, va voler estudiar la carrera de Química. El seu pare però, li va recomanar que estudiés Farmàcia, una carrera més habitual per a les dones d’aquella època. Finalment, va decidir fer les dues carreres i va obtenir un premi pels seus resultats, que van ser excel·lents.

Després, va començar el doctorat i va treballar com a investigadora a l’Institut Nacional de Física i Química. Va tenir l'oportunitat de col·laborar amb el reconegut químic Enrique Moles. Junts, van publicar diversos articles científics en revistes internacionals.

Treballaven conjuntament mesurant el pes dels àtoms i de les molècules. Maria Teresa Toral, va investigar amb molta exactitud els pesos atòmics del carboni i del nitrogen.

També va formar part del Laboratori Foster, un centre dedicat a la formació de dones científiques a Madrid. Va treballar com a professora de Química i va ajudar a obrir camins per a les dones en el món científic, que fins llavors estava molt dominat pels homes.

L’any 1936 li van donar una beca per estudiar a Londres, però no va poder aprofitar-la perquè va començar la Guerra Civil Espanyola. Durant la dictadura franquista la van perseguir i va veure com les oportunitats de recerca es reduïen.

Quan va acabar la Guerra Civil, van acusar-la, juntament amb altres científics, d’haver ajudat a fabricar armes per al bàndol republicà al laboratori on treballava.

A més a més, tot i que no estava implicada directament en cap acció violenta, la van jutjar per motius polítics: només pel fet de tenir idees d’esquerres. Per això, la van condemnar a dotze anys de presó. Finalment, només en va haver de complir tres.

Després de la seva alliberació, va obrir una farmàcia a Madrid, que es va convertir en un punt de suport per a la resistència antifranquista. Així doncs, l’any 1945, va tornar a ser empresonada perquè la seva parella va delatar que aquest espai s’havia convertit en un lloc clandestí en el qual ella ajudava a les persones que les perseguia el règim. Aquesta situació va generar una gran mobilització internacional i, persones com Irene Joliot-Curie, la filla de Marie Curie, van anar al seu judici com a observadores. També, mitjans com el New York Times van publicar cartes a Franco demanant la seva llibertat. Gràcies a totes aquestes mobilitzacions, van aconseguir que li reduïssin la pena a dos anys.

Així doncs, Toral va passar cinc anys de la seva vida a la presó. Aquestes situacions difícils van influir molt en la seva vida i van fer que l'any 1956, decidís marxar a l’exili a Mèxic, on s’hi va instal·lar.

A Mèxic, va continuar com a professora de Química a la UNAM (Universitat Nacional Autònoma de Mèxic) i també va traduir llibres científics. Amb el temps, es va interessar per l’art, i va començar a experimentar amb la tècnica dels gravats: va demostrar que ciència i art poden anar junts.

Cap al final de la seva vida, Maria Teresa Toral va tornar a Madrid, on va morir l’any 1994.

PERQUÈ MANRESA LI HA DE DEDICAR UN CARRER

Pensem que Manresa hauria de dedicar un carrer a María Teresa Toral perquè va ser una científica brillant en una època en què poques dones podien estudiar i investigar.

Ella mai va deixar de lluitar pels seus ideals de llibertat i justícia, i fins i tot va ser empresonada per defensar-los. A més, va ser una dona molt intel·ligent: va estudiar dues carreres, Química i Farmàcia, i va treballar amb científics molt reconeguts. També va ajudar altres dones a formar-se en ciència i, més endavant, va combinar els seus coneixements científics amb l’art.

Pensem que és un exemple d’esforç i compromís amb la cultura, l’educació i la igualtat. Per tot això, ens agradaria que tingués un reconeixement públic a la nostra ciutat.