Ajuda
Un procés participatiu és una seqüència d'activitats participatives (p.e. primer omplir una enquesta, després realitzar propostes, debatre-les en trobades presencials o virtuals, i finalment prioritzar-les) amb l'objectiu de definir y prendre una decisió sobre un tema específic.
Exemples de processos participatius són: un procés d'elecció de les membres d'un comitè (on primer es presenten unes candidatures, després es debat i finalment s'escull una candidatura), pressupostos participatius (on es realitzen propostes, es valoren econòmicament i es voten amb el pressupost disponible), un procés de planificació estratègica, la redacció col·laborativa d'un reglament o norma, el disseny d'un espai urbà o la producció d'un pla de polítiques públiques.
Fases del procés
Disseny del procés participatiu
Una sessió inaugural i tres tallers adreçats a la ciutadania, comerciants i restauradors
Recull de les opinions i valoracions i redacció del document Dossier Residu 0
MANRESA RESIDU 0
#@Manresaparticipa Pocés participatiu per un nou model de gestió de residus
Quant a aquest procés
L'Ajuntament de Manresa vol implantar un nou model de recollida de residus que es posarà en marxa a partir del 2021. El procés participatiu té com objectius donar a conèixer el model actual de recollida de residus, explicar altres models de recollida de residus, i implicar la ciutadania en la valoració d’un nou model de recollida de residus.
EL PROCÉS PARTICIPATIU
Es va portar a terme una enquesta al web que estigué activa del 17 de febrer fins el 9 d’abril i fou contestada per 1.544 persones.
El 2 de març es va fer una sessió inaugural amb 128 assistents.
L’11 de març es realitzaren tres sessions participatives adreçades a restauradors, comerciants i ciutadania en general, en total hi van prendre part 77 persones.
Principals conclusions i idees del procés participatiu sobre el nou model de gestió de residus
Conclusions enquesta:
La fracció generada amb més quantitat és el plàstic en un 83%, seguida de l’orgànica en un 9% i la fracció que es llença més sovint és el plàstic en un 54%, seguida de l’orgànica en un 32%. La diferència respecte la primera es deu al fet que l’orgànica fa pudor, vessa, etc. i es pot guardar menys dies a casa.
El principal component de la bossa de rebuig és borra/restes de neteja: en un 37%; bolquers un 8%; excrements un 7%. Una suma d’un 40% de persones hi tira, sobretot, coses que s’haurien de reciclar, sobretot orgànica. Aquesta dada, és la clau: vora un 40% de persones, no recicla gairebé gens.
El dia preferit per baixar el rebuig és Dilluns, un 33%; Divendres un 22%. La resta, vora el 10%. Un 84% sempre porta les deixalles als mateixos contenidors. Un 79-81% no té horari estable de baixar deixalles i aprofita quan surt per altres coses. Gran avantatge dels Contenidors Iintel·ligents
La deixalleria és utilitzada entre 1 i 8 cops l’any per més de la meitat de la població. Als dos extrems, vora un 20 % un cop al mes o més; o gairebé mai; i un 14%, mai. La deixalleria mòbil i la fixa desperten una acceptació semblant
És més pràctic guardar els residus en cubells en un 62%, i bosses un 38%.
Molèsties camions: 68% els molesta estar parat darrere un camió; un 32% sentir-los de nit.
Alta consciència, quan es va a comprar, dels envasos que es generen: (42% sempre, 38 a vegades).... però tot i així, els envasos continuen sent els residus més generats.
Un aclaparador 82% vol Pagament per generació.
Per Manresa, el millor model és contenidors intel·ligents per domicilis i PaP per Activitats: 42%> CI per tothom; 40%;PaP per tothom 18%. Llegit d’una altra manera per a domicilis: un 82% vol contenidors intel·ligents i un 18% PaP. Per a activitats: un 60% vol PaP i un 40% CI.
Porta a Porta domiciliari:
Els defensors diuen que és més efectiu, que està provat en altres municipis, que obliga tothom a reciclar i que és més fàcil identificar qui no ho fa bé. Que no has de caminar fins als contenidors i és més còmode. Més llocs de treball. Els incívics que deixen coses fora dels contenidors, ho continuaran fent. Els contenidors no permeten reciclar als ocupes (no accés a la targeta). S’eviten fabricar uns nous contenidors que, a la llarga, seran un nou residu. S'allibera espai dels carrers per a les persones.
Els detractors es queixen de la brutícia al carrer, taques al terra, risc de bretolades/gossos/rates escampin deixalles, acumulació de bosses en voreres estretes; gran ocupació d’espai dels tòtems per blocs d’edificis i lletjor; i també de la poca flexibilitat per llençar les deixalles els dies i horaris que a cadascú li va bé, sabent que hi ha circumstàncies laborals i personals (familiars, monoparentals, mobilitat reduïda...). Més molèsties al trànsit (recollida més lenta). Molta gent no ho farà bé. Presència de cubells particulars davant establiments en carrers comercials. S’ompliran papereres de deixalles per la dificultat de reciclar.
Porta a porta comercial:
Les botigues han de fer PaP o els contenidors queden saturats. Cal ajustar molt bé l’horari de recollida a les necessitats dels comerços. Menys despesa de temps per als botiguers. Evitaria que les empreses deixin cartró apilat vora els contenidors. Més llocs de treball. Deixar deixalles davant establiment/residències/escoles fa lleig
Contenidors intel·ligents:
Obliga a reciclar, permet esbrinar qui ho fa bé i qui no. Més pràctic, còmode, flexible quant a horaris, llibertat per decidir. Possibilita pagament per generació. Més higiènic: menys brutícia al carrer, has de guardar menys dies les deixalles a casa, i la vegada això implica destinar menys espai en unes cuines molt petites. Recollida més ràpida i econòmica. Ha de ser fàcil i no perjudicar els ciutadans que ja estan reciclant. Evita que persones regirin deixalles. Les noves tecnologies poden engrescar nous ciutadans a reciclar. Llevat de les excepcions, un cop per setmana de rebuig és suficient. Més facilitat per a persones que només viuen a Manresa entre setmana, o que per feina es passen dies fora de casa.
Compaginar medi ambient i comoditat. El Pagament per generació pot motivar més ciutadans a reciclar. Molt més adequat per a blocs de pisos i per una ciutat gran. Hi ha gent que necessita baixar l’orgànica cada dia.
Els contenidors no permeten reciclar als ocupes (no accés a la targeta). Possible pudor de les compreses. 1 cop per setmana de rebuig no és suficient.Risc que incívics deixen bosses al carrer. Han d’estar més ben situats i totes les fraccions juntes. Difícil per a gent gran. Cal tolerància amb usos extres del rebuig per emergències. Dificultat per controlar què tira cadascú dins el contenidor, i possibles enganys per alterar taxa. Risc que destrossin els contenidors. Es pot perdre la targeta fàcilment. Cal tenir present el cas de fills que baixen les deixalles de gent gran els dies que els van a veure, que no sempre coincideix amb el dia d’obertura del rebuig. Els excrements de gat no es poden guardar.
Conclusions sessions participatives presencials:
Comerços, restaurants i altres activitats econòmiques en general:
Veuen bé la proposta de servei de recollida PaP, ja que molts ja l’estan utilitzant per a orgànica i paper-cartró. Però, tot i així, diversos mostren dubtes de la capacitat que es pugui prestar un bon servei que s’adapti a les seves necessitats, que consideren molt diferents d’uns establiments als altres.
Freqüències: Orgànica: necessiten servei diari per a la fracció orgànica. Rebuig: Molta disparitat respecte la fracció rebuig. Hi ha algun restaurant que pensa que quasi no en generen, mentre que hi ha altres (potser més tipus granges o bars on van a berenar mares amb nadons) que consideren que necessiten recollida diària. Vidre: pel que generen , i pel tipus de residu que és, pensen que el podrien acumular, però amb esdeveniments especials es pot disparar molt. Envasos: es poden acumular. Gran disparitat en la producció segons l’establiment. Paper-cartró: actualment és correcte.
Horari recollida: s’ha d’afinar molt bé l’horari de recollida. En general, els restauradors diuen que no pot ser abans d’acabar el servei de cuinar, ni abans de què marxin els clients, ni després que hagin tancat l’establiment per no deixar massa temps el contenidor fora l’establiment. Per tant, si es fa el migdia, al voltat de les 4. I a la nit, entre 11.30 i 12.30 h segons l’establiment. Els restauradors veuen factible fer una única recollida al dia. Bars de copes, o més tard, o l’endemà. Els comerciants, en general, preferirien que es recollissin deixalles abans de tancar, entre 20 i 22 h depèn de l’establiment.
Cubells o bosses: la majoria prefereixen cubells, perquè permet acumularmés i no haver de buidar tan sovint, i estalvia consum de bosses. Però també cal permetre que, aquells que no tenen gaire espai, puguin utilitzar bosses.
Accés a Contenidors Intel·ligents: En principi, qui té servei PaP no necessitaria utilitzar els contenidors. Només aquelles activitats que generin molts pocs residus, té sentit que utilitzin CI enlloc de PaP. Caldrà estudiar econòmicament què és més econòmic, per evitar encarir molt el servei anant a recollir massa bosses petites. U n grup proposa que cada establiment pugui disposar d’una tarja, com a via d’escapada, per possibles emergències que puguin tenir.
Taxa justa: en general, es veu bé. Els criteris no han de ser l’extensió de l’establiment, molt enganyós, i tampoc quants locals s’ocupen (ara qui ocupa dos locals petits adjacents paga el doble que algú amb un únic gran local).
Caldria evitar perjudicar aquells establiments que, per la seva activitat, generen inevitablement residus no reciclables (per exemple, alguns tipus de papers setinats, etc.). Sobretot han de ser: Fracció: el rebuig es paga més car que les altres fraccions. Algunes, haurien de ser gratuïtes.Volum: com més volum recollit, més car. Freqüència: en funció de la freqüència de recollida, es paga més. No perjudiquem, però, aquells productors de residus difícils de guardar per pudors (orgànica, sobretot peix, bolquers,etc.).
Domicilis:
Horari: tot el dia, per gran diversitat d’horaris laborals i situacions familiars
Dia: o divendres (per qui marxa de cap de setmana) o un altre dia entre setmana. El cap de setmana, o no s’hi és, o no es vol haver de sortir de casa, o preocupar-se pels residus. Sabent que molta gent aprofita que va a altres llocs (feina, escola, etc.) té molt més sentit entre setmana. Desig que cada ciutadà pugui decidir el seu dia.
Excepcions: d’acord amb bolquers nadons i gent gran, cada dia de la setmana.Si són menys dies, repartir cubells estancs. Altres excepcions: famílies amb diverses dones en edat fèrtil. Preocupació per excrements i sorres de gats.
Horari recollida: a la majoria no els molestaven els sorolls, però podien entendre que a gent sí. Per tant, no hi hauria d’haver camions voltant més enllà de les 12. La majoria no vol, però, que afecti el trànsit, ni les terrasses, etc. Alguns opinen que , si hem d’anar reduint el trànsit en vehicle privat, no hauria de ser problema fer-ho a ple dia. Valorem recollida de dia fora d’hores punta (entrades i sortides a escoles i feina), especialment per aquells carrers que no siguin artèries principals de trànsit. Possible disseny de rutes que comencin a la tarda en perifèria i barris tranquils, i acabin al vespre-nit en llocs més cèntrics i transitats.
Accés a una o més àrees de contenidors: es demana que es sigui restrictiu si això ha d’ajudar a controlar trampes i incivisme. Com a màxim, 2-3 àrees més properes. Però, per aquelles famílies amb excepcions, només 1 contenidor gris, i així es pot passar a recollir aquells contenidors concrets amb bolquers 2 vegades la setmana, i la resta només 1. A la perifèria de la ciutat: àrees tancades amb videocàmera.
Taxa justa: sobretot cal gravar el rebuig, però cal no perjudicar les famílies amb excepcions; majoria, no consens, a favor que els amos d’animals paguin pel que generen, sense excepció;. Cal tenir en compte la dimensió de la família; renda (baixes, paguen menys, però no exemptes). Proposta de bonificació per ús de deixalleries.
Control d’accés: gent gran prefereix targeta, o targeta-clauer; joves, mòbil.
També es proposen bosses xipades/enganxines
Compartir